El principi de conservació de la complexitat

Aquest principi va ser popularitzat per Larry Tesler, un informàtic que va treballar en la interfície d’usuari i la usabilitat.

La llei estableix que, en qualsevol sistema, hi ha una quantitat inherent de complexitat que no pot ser eliminada, només redistribuïda. Això significa que quan simplifiques una part del sistema per als usuaris o desenvolupadors, la complexitat es trasllada a una altra part del sistema.

Per exemple:

• Si fas una interfície d’usuari més senzilla, la complexitat pot traslladar-se al codi subjacent.
• Si utilitzes eines d’alt nivell (com frameworks o llibreries), la complexitat es trasllada a l’aprenentatge i manteniment d’aquestes eines.

La Llei de Tesler diu que “una complexitat inherent en un sistema no es pot eliminar, només es pot redistribuir“, té una clara analogia amb la primera llei de la termodinàmica, que estableix que “l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma“.

En ambdós casos, hi ha una quantitat conservada: la complexitat en el disseny de sistemes digitals i l’energia en els processos físics. Si en un sistema tecnològic intentem simplificar la interfície d’usuari, la complexitat no desapareix sinó que es trasllada al backend o a l’equip de desenvolupament, de la mateixa manera que l’energia es converteix en diferents formes però mai es perd.